[00:22.923]Des de les mines tristes a ciutats de carbó
[00:25.844]ens han cremat els llibres i ens han clavat la por.
[00:28.239]Hem caminat pels segles, hem navegat pels anys,
[00:31.158]amb sorra a les sabates i amb pedres a les mans.
[00:38.065]i amb pedres a les mans.
[00:45.235]Hem fet caure nissagues, hem escalfat l’hivern
[00:48.157]i amb torxes i fogueres hem fet glaçar l’infern.
[00:51.079]Vam prendre la Bastilla amb els nostres ferits
[00:53.735]xiulant les guillotines als carrers de París.
[01:07.803]Els pobles s’aixequen, els barris desperten
[01:13.649]i a cops de mitjanit fan sortir el sol.
[01:18.961]Sents clara la crida, et cou la ferida,
[01:25.001]la teva vida és en joc. Pren aire i crida: foc!
[01:44.658]El pa que no teníem el vam prendre dels rics,
[01:47.580]vam prendre Barcelona l’estiu del trenta-sis.
[01:50.234]I dels crits de la selva als xiscles de l’oblit,
[01:53.159]totes les veus gemeguen; ha començat la nit.
[02:07.166]Ens van sembrar misèries, ens van sembrar terrors
[02:09.823]i ara enmig de les cendres veuran com creixen flors.
[02:12.743]El nostre món desperta, desperta el nostre món
[02:15.666]i entre reixes que cauen, el seu pitjor malson.
[02:30.013]Els pobles s’aixequen, els barris desperten
[02:35.587]i a cops de mitjanit fan sortir el sol.
[02:41.432]Sents clara la crida, et cou la ferida,
[02:46.742]la teva vida és en joc. Pren aire i crida: foc!
[03:18.353]Creuant deserts, creuant fronteres,
[03:23.667]creuant el mar, creuant el mar.
[03:29.774]Creuant el cel, creuant tempestes,
[03:34.556]creuant el mar, creuant el mar.
[03:42.203]Els pobles s’aixequen, els barris desperten
[03:47.515]i a cops de mitjanit fan sortir el sol.
[03:53.092]Sents clara la crida, et cou la ferida,
[03:58.670]la teva vida és en joc. Pren aire i crida: foc!

Des de les mines tristes a ciutats de carbó
ens han cremat els llibres i ens han clavat la por.
Hem caminat pels segles, hem navegat pels anys,
amb sorra a les sabates i amb pedres a les mans.
i amb pedres a les mans.
Hem fet caure nissagues, hem escalfat l’hivern
i amb torxes i fogueres hem fet glaçar l’infern.
Vam prendre la Bastilla amb els nostres ferits
xiulant les guillotines als carrers de París.
Els pobles s’aixequen, els barris desperten
i a cops de mitjanit fan sortir el sol.
Sents clara la crida, et cou la ferida,
la teva vida és en joc. Pren aire i crida: foc!
El pa que no teníem el vam prendre dels rics,
vam prendre Barcelona l’estiu del trenta-sis.
I dels crits de la selva als xiscles de l’oblit,
totes les veus gemeguen; ha començat la nit.
Ens van sembrar misèries, ens van sembrar terrors
i ara enmig de les cendres veuran com creixen flors.
El nostre món desperta, desperta el nostre món
i entre reixes que cauen, el seu pitjor malson.
Els pobles s’aixequen, els barris desperten
i a cops de mitjanit fan sortir el sol.
Sents clara la crida, et cou la ferida,
la teva vida és en joc. Pren aire i crida: foc!
Creuant deserts, creuant fronteres,
creuant el mar, creuant el mar.
Creuant el cel, creuant tempestes,
creuant el mar, creuant el mar.
Els pobles s’aixequen, els barris desperten
i a cops de mitjanit fan sortir el sol.
Sents clara la crida, et cou la ferida,
la teva vida és en joc. Pren aire i crida: foc!